Avui deixem enrere la (ja desfasada) publicitat de Nadal. Toca començar l’any nou amb una nova imatge.

I què millor que parlar d’una de les nostres cerveses més “curioses” ?. Sí, exacte. Avui parlarem de la Malquerida. La “roja fresca”.

La Malquerida neix de la fascinació de dos mestres cervesers, Ferran Adrià i Albert Adrià, per la gastronomia llatina. Una tendència cada vegada més popular. Rica, creativa, complexa i potent. Però amb un gran problema. No existia una cervesa específica que encaixés amb la seva forta personalitat.

Fins ara, és clar.

En 2014, els Adrià i el seu equip decideixen que han de fer una cervesa especial per a la cuina llatina. Sí o sí. I contacten amb Damm.

2016. El duo de cervesers, molt convincents, aconsegueixen el SÍ de Damm. Per primera vegada en la història, una cervesera mediterrània elaborarà una cervesa per a la gastronomia llatina.

Arribem a 2017. Els mestres cervesers de Damm elaboren cerveses amb les idees dels germans Adrià i el seu equip: Ferran Centelles, sommelier de El Bulli, Paco Méndez, cuiner i soci d’Albert Adrià, i Marc Álvarez, responsable de cocteleria de El Bulli. Els prototips es provaran amb menjar llatina en les nombroses reunions que es van dur a terme.

Al principi es va provar a incloure mescal. Li donava un sabor fumat interessant, però s’allunyava de la frescor que buscaven, necessari per acompanyar un menjar tan potent. Van provar cerveses amb tocs de llima, herba llimona, anís, full santa … i molts altres ingredients de la cuina llatina. Però un gust massa suau es veia sobrepassat per la intensitat del menjar …

Va ser llavors quan Paco Méndez, cap de cuina de l’Fulla Santa, va aparèixer amb un còctel que obria el seu menú degustació. “I si ho incorporem a la cervesa?”. El resultat: deliciós.

En una de les últimes sessions, l’artista argentí Diego Rei va proposar el nom ideal per a la futura cervesa: Malquerida.

La flor de Jamaica va resultar ser el descobriment: va ser aquesta flor la que li va donar a la cervesa el seu meravellós color vermell. Tot i això, faltava acidesa i textura. Albert Adrià va proposar incorporar notes de blat.

I així es va fer.

Finalment, els mestres de Damm van elaborar un últim prototip. I així va sorgir. La “roja fresca”, la cervesa llatina de Damm.