“No hi ha un mediterràniament sense Mediterrani“. És el missatge que Estrella Damm ha llançat amb el seu anunci d’aquest estiu, amb la intenció de remoure consciències. Enrere queden els espots “alegres” i estiuencs. Ara, ens submergim en l’interior de l’oceà.
Amb el títol de “Acte 1. Ànima“, veiem una jove (Clara Friesen) ballant en el fons marí, amb una lletra que ens xiuxiueja: “I ara jo, que he vist néixer el món, que a,n tu ho he tingut tot. Ara jo, que abraço tantes veus, que el meu batec és teu, sento terror “. La cançó és interpretada per Maria Rodés i està composta per Joan Dausà.
La protagonista, representant el Mediterrani, llisca i balla per la roca marina fins que, en ple ascens a la superfície, es veu sorpresa per un núvol de plàstics: “No comprenc per què em cremes la pell, m’arrenques els cabells, i em deixes sense alè “.
L’espès núvol envolta la jove fins asfixiar-la, i aquesta cau de nou, desmaiada, al fons del mar. “Fa un temps que et sento i no t’entenc. Hi ha d’haver una altra manera de viure “.
Amb aquesta imatge, Damm s’acomiada amb un últim missatge: “Si volem mantenir la nostra forma de viure, ¿no hauríem de protegir allò que la fa possible?”.
